Benvolguts lectors,
El passat dissabte 26 de Novembre vam tornar a anar a les oficines de Best Buddies. Aquesta vegada hi vam poder anar tots els membres del grup.
Aquesta segona trobada consistia en una petita formació on la Sara Ferreira ens explicava punts bàsics per poder fer un voluntariat correcte i tal com es demanava. A més a més també van venir dos voluntaris més i alguns membres de l’escola Sadako que també participen en la mateixa associació.

L’hora i mitja que vam estar fent aquest esdeveniment consistia primerament a escoltar una presentació que ens havia preparat la Sara Ferreira i d’allà adquiríem nous coneixements sobre Best Buddies i sobre les persones amb discapacitat amb qui treballarem.

Seguidament ens va proposar un joc on tots participàvem i donàvem la nostra opinió. Consistia a agafar uns cartellets i llegir-los en veu alta. Allà hi havia escrit mites sobre les persones amb discapacitats i a partir d’allà determinàvem si era cert o fals. Va ser una activitat força entretinguda i útil. Vam poder comprovar que les persones amb discapacitats no són tan diferents de nosaltres. A vegades tenen més dificultats per fer les coses, però això no vol dir que no siguin capaços.

Finalment la Sara Ferreria ens va proposar un altre joc més dinàmic. Principalment a tots ens van enganxar als fronts unes etiquetes escrites, sense saber que deia en les nostres pròpies. En aquests paperets estava escrit diferents reaccions que poden tenir les persones en vers les persones que pateixen alguna discapacitat intel·lectual. A poc a poc, cada un de nosaltres anàvem descobrint el perquè els companys ens tractaven d’aquella manera.
Per exemple si un tenia escrit el paper de “Ignorame” simplement el que havies de fer és ignorar a aquella persona i fer-la sentir invisible. Un altre, podria ser “Ayudame en todo”, on les persones li explicaven tot, pas a pas.

img_7228

Aquesta activitat era molt enriquidora, ja que aquests papers que teníem enganxats ens feien sentir com a vegades les persones amb discapacitats són tractades per persones que no en pateixen. Ens va ajudar a entendre alguns dels sentiments que senten i que hauríem d’evitar provocar-los.

img_7232img_7229

En conclusió, aquesta formació va ser molt positiva en el sentit que vam poder aprendre coses noves i aspectes a millorar. Per exemple, com tractar amb persones que tenen discapacitat i com no. També vam poder valorar que les diferències entre una persona sense discapacitat i una persona amb discapacitat eren gairebé inexistents i que per tant no les hem d’excloure ni les hem de tractar com si fossin persones totalment diferents de nosaltres.

 

Núria C. i Mariona S.